La professió de l’Enginyer/a Técnic/a d’Obres Públiques i de l’Enginyeria Civil

Titulació d’accés a la professió

a) Títol d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques

El títol de l’anterior ordenació universitària que dona accés a la professió d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques és el títol oficial d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques.

S’accedeix a l’exercici professional cursant, indistintament, qualsevol de les seves tres especialitats: Construccions Civils, Hidrologia i Transports i Serveis Urbans.

b) Títol de Graduat en Enginyeria Civil o graduat en Enginyeria d’Obres Públiques o títol equivalent

El Reial Decret 1393/2007 defineix una nova ordenació de les titulacions a Espanya adaptant els ensenyaments universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest nou model es fonamenta en la llibertat de què disposen les universitats, en l’exercici de la seva autonomia, per dissenyar i establir títols amb els seus corresponents plans d’estudis, fixant les competències a adquirir i els continguts formatius per a la seva obtenció.

En l’àmbit de l’Enginyeria Civil s’ha de tenir en compte el següent:

• Els nous títols de Graduat en l’àmbit de l’Enginyeria Civil han estat definits per les Universitats i contenen en els seus plans d’estudi la relació de competències a adquirir per l’estudiant i la corresponent planificació dels ensenyaments.
• Només aquells títols de Graduat en Enginyeria que habiliten per a l’exercici de la professió d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques s’han hagut d’ajustar a l’Ordre CIN/307/2009.

Per tant, no tots els Graduats en l’àmbit de l’Enginyeria Civil poden exercir la professió d’Enginyer/a Tècnic/a d’Obres Públiques. Tan sols aquells titulats que han cursat estudis els plans d’estudi dels quals compleixen amb l’Ordre Ministerial CIN/307/2009 (que estableix els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials de Grau que habilitin per a l’exercici de la professió d’Enginyer/a Tècnic/a d’Obres Públiques) poden exercir aquesta professió.

Els títols de Graduat en Enginyeria no són, en cap cas, títols d’Enginyer/a Tècnic/a d’Obres Públiques. Malgrat que ambdós títols puguin habilitar per a l’exercici professional de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, els nous títols de Graduat o Graduada en Enginyeria milloren l’actual títol d’Enginyer Tècnic almenys en els següents aspectes:

1. La seva formació de 240 crèdits europeus (4 anys) que els fa equiparables a la resta dels títols de Grau d’altres branques del coneixement (en els quals s’han transformat les actuals llicenciatures).
2. Els nous títols de Grau són els que, a tenor del que disposa l’article 76 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, s’exigeixen per a l’accés al grup A de l’Administració Pública espanyola (tant al subgrup A1 com al subgrup A2, que només es diferenciaran pel grau de responsabilitat assumit).
3. Segons disposa l’article 19.5 del Reial Decret 1837/2008, de 8 de novembre, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives Europees relatives al reconeixement de qualificacions professionals, els títols de Grau en Enginyeria assolirien el màxim nivell de qualificació professional a Espanya i a Europa ja que per a aquest nivell s’exigeix una formació universitària de, com a mínim, quatre anys.

Les atribucions professionals

Els professionals de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques posseeixen plenes competències per desenvolupar la direcció d’empreses i serveis, la redacció i signatura de projectes, la direcció d’obres i activitats i l’exercici de la docència, tant en l’àmbit de l’empresa privada com de l’empresa pública o l’Administració, en les seves respectives especialitats -Construccions Civils, Hidrologia i Transports i Serveis Urbans-, d’acord amb la Llei 12/1986 sobre regulació de les atribucions professionals dels Arquitectes Tècnics i Enginyers Tècnics, modificada per la Llei 33/1992.

Però, com hem indicat més amunt, no tots els graduats en Enginyeria en l’àmbit de l’Enginyeria Civil disposen de les atribucions professionals dels Enginyers Tècnics d’Obres Públiques.

SOLUCIÓ PROVISIONAL

Aquesta provisionalitat, que, davant l’absència de Llei d’Atribucions de l’Enginyeria, ve a satisfer la possibilitat que les noves titulacions d’Enginyeria, a més d’adquirir competències, puguin exercir una professió regulada existent, es resoldrà quan el legislador, en compliment de l’article 36 de la Constitució, estableixi la llei o lleis que regulin les professions titulades, en concordança amb la Directiva Europea 2005/36/CE, relativa al reconeixement de qualificacions professionals.

Es pot deduir que quan aquest fet es produeixi l’Ordre CIN/307/2009 quedarà sense sustentació legal i les atribucions per a l’exercici d’activitats professionals corresponents als titulats afectats per ella dependran de les competències definides en les diferents titulacions. Cal destacar, per tant, que els nous títols no són títols d’Enginyer/a Tècnic/a d’Obres Públiques sinó títols de Graduat/da en Enginyeria Civil amb característiques específiques en funció de la definició d’objectius i competències que cada Universitat hagi realitzat.

EL FUTUR

En aquest escenari ple de canvis i contradiccions, ens trobem amb una Europa que ha promogut la creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Universitari, per permetre que els estudiants puguin moure’s per Europa, la qual cosa es tradueix en que ha d’existir també un canvi en la manera de concebre les professions, eliminant totes les traves a la seva mobilitat per Europa.

Ja l’Estratègia de Lisboa (2000) recomanava als països membres de la Unió Europea una liberalització dels serveis professionals, recomanant, explícitament la necessitat d’aplicar reformes estructurals a Espanya. Així mateix, amb l’aprovació de la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior, es fa un primer pas cap a la liberalització de les professions. Aquesta Directiva és transposada per l’estat espanyol, provocant una sèrie de reformes legislatives, entre elles, l’aprovació de l’anomenada Llei Òmnibus.

Paral·lelament a això, i intentant complir amb les recomanacions de l’Estratègia de Lisboa i amb els terminis previstos (horitzó 2010), el Govern espanyol ha estat treballant en un esborrany d’una futura Llei de Serveis Professionals (LSP), que culminaria aquest procés de reforma d’ordenació de les professions a Espanya.

Els treballs efectuats pel Govern espanyol al llarg de l’any 2011 apuntaven que només es mantindrien, com a excepcions, algunes professions regulades. La reserva d’activitat només es justificaria en activitats en què es pugui atemptar contra la salut o la integritat física de les persones, o que posin en perill la seva seguretat física o jurídica.

En aquests documents de treball es fa menció expressa al cas particular de les Enginyeries, apuntant a un nou model de regulació de les seves atribucions professionals. Aquest nou model apunta que tots els titulats en enginyeria tinguin reconegudes facultats per realitzar quantes funcions li atribueixi la normativa vigent a qualsevol branca de l’enginyeria.

Aquesta solució eliminaria molts conflictes existents en el camp de l’Enginyeria i, des del Col·legi de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques i de l’Enginyeria Civil, defensem aquest canvi.