Vic, 19 de març de 2025 – Catalunya ha posat el focus en el seu recurs més vital. El VI Congrés de l’Aigua a Catalunya, celebrat a Vic els dies 18 i 19 de març, ha tancat les seves sessions amb un missatge clar: la sequera ja no és un episodi puntual, sinó un problema estructural que requereix una “Transició Hídrica” profunda i urgent. Sota el lema “Aigua: Convivència i Supervivència”, l’esdeveniment ha reunit experts i actors clau per dibuixar el full de ruta cap a un futur hídric més resilient.

La trobada, organitzada per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, ha coincidit amb la persistència de l’episodi de sequera més important de les darreres dècades i l’arribada d’un nou Govern decidit a redefinir l’estratègia hídrica. La “convivència” s’ha entès com una crida a l’acció col·lectiva, deixant de banda discrepàncies per actuar coordinadament, mentre que la “supervivència” posa en relleu la importància de l’aigua per al progrés i el futur de Catalunya.

La Transició Hídrica: Un canvi de paradigma imprescindible

Les conclusions del congrés apunten directament a la necessitat d’un canvi disruptiu en la gestió de l’aigua. Aquest nou paradigma es fonamenta en l’increment de recursos no convencionals i una major eficiència en tots els àmbits.

Aspectes clau de les conclusions:

• La sequera, un problema estructural: S’ha constatat que el canvi climàtic i l’augment poblacional han transformat la sequera en una realitat permanent. Tot i la capacitat adaptativa del sector de l’aigua, es lamenta l’escassa capacitat de l’Administració Hidràulica per fer front a emergències i la reticència a un regulador independent. S’ha posat de manifest la tensió social generada, amb episodis de sabotatge.
• Recursos no convencionals, la clau: Davant el dèficit hidrològic crònic, la dessalinització i la regeneració d’aigua es consoliden com les solucions més importants. S’ha destacat l’evolució de l’osmosi inversa amb menys consum elèctric i l’eficàcia de l’electrodiàlisi reversible per reduir contaminants. La digitalització amb metodologia BIM a les dessaladores optimitza la seva gestió.
• Aigües regenerades: locals i estratègiques: Aquestes aigües, desvinculades de les emergències climàtiques, són crucials per la seva disponibilitat local i la seva contribució a millorar els ecosistemes. Tot i les limitacions legislatives actuals per a certs usos, la recerca avança per ampliar el seu abast.
• Aigua i energia, un binomi inseparable: La interdependència entre aigua i energia s’intensifica. Una menor disponibilitat d’aigua afecta la generació d’energia, i una major gestió de l’aigua requereix més energia. Es destaca el potencial de generació de biogàs a les EDAR i l’aprofitament de l’hidrogen verd i altres renovables en instal·lacions hídriques.
• El regadiu modern per a la seguretat alimentària: Per fer front a l’increment del 60% en la producció alimentària mundial, és imprescindible la intensificació sostenible mitjançant tecnologia i regadiu. Això no només multiplica la producció i millora l’autoabastament, sinó que també fixa població al territori i redueix riscos climàtics. Es remarca la necessitat de reutilització en la indústria agroalimentària.
• Règim tarifari i noves ordenances: Es defensa la necessitat de garantir l’equilibri econòmic en els contractes de serveis hídrics. La nova ordenança d’aigües grises es presenta com una eina per al seu aprofitament, des de dutxes fins a aigües pluvials, destinades a usos com cisternes o reg.
• Inundacions: gestió de risc i conscienciació: S’insisteix en la importància dels mètodes de mitigació, l’alt coneixement de les zones inundables, i la necessitat d’implantar i estendre els protocols de Protecció Civil arreu del territori. És fonamental educar la ciutadania sobre els riscos i integrar les actuacions d’enginyeria amb altres mesures, assegurant la resiliència dels sistemes tecnològics.

La nova estratègia de l’aigua del Govern: Regeneració, dessalinització i eficiència

La Generalitat de Catalunya ha presentat una nova estratègia amb tres eixos principals:

1. Regeneració: Increment del recurs al Llobregat (ERA del Prat), aprofitament al Besòs i construcció de 11 noves Estacions Regeneradores d’Aigua (ERA’s). L’objectiu és reduir la dependència de l’ETAP Ter per a l’àrea de Barcelona.
2. Dessalinització: Ampliació de la Planta Tordera i construcció de dues noves plantes al Foix i l’Empordà. Això permetrà duplicar la producció d’aigua dessalinitzada fins a 170 hm³/any l’any 2029.
3. Eficiència: Ajuda a 707 municipis a través de subvencions per eliminar o reduir les fuites en les seves canalitzacions.

Aquestes conclusions, fruit del diàleg entre ponents i comunicadors, es consoliden com una eina per impulsar la col·laboració i la presa de decisions informades. El sector de l’aigua a Catalunya té clar que el futur passa per una gestió més sostenible, tecnològica i proactiva davant dels reptes climàtics.

Al següent enllaç compartim el document mb les principals conclusions del VI Congrés de l’Aigua a Catalunya