El Grup de Treball de Mobilitat i Cures del Pacte per la Mobilitat de Barcelona va celebrar el dia 6 la seva sessió inaugural amb l’objectiu d’introduir la perspectiva de les cures en les polítiques de mobilitat, espai públic i serveis urbans de la ciutat. La trobada, celebrada a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, va comptar amb la presència de representants de l’Ajuntament de Barcelona i 23 entitats i col·lectius.

La Mesura de Govern ‘Barcelona cap al dret a la cura 2025-2030’

Àngel López, Coordinador del Pacte per la Mobilitat, va donar la benvinguda a aquesta primera sessió del grup, destacant la importància d’abordar la mobilitat des de la perspectiva de la vida quotidiana i les tasques de cura. Seguidament, Raül López, de la Direcció de Feminismes i LGTBI, va presentar la Mesura de Govern ‘Barcelona cap al dret a la cura 2025-2030’, un full de ruta amb 4 eixos, 16 objectius i 106 actuacions per impulsar una nova organització social i econòmica de les cures amb horitzó 2030. El concepte de ‘cures’ es defineix segons l’OIT com les activitats que responen a necessitats físiques, psicològiques i emocionals, tot distingint-les de l’esport, l’oci o la neteja de l’espai públic.

Què entenem per cures? Marc conceptual de les cures

Les Dades Confirmen la Mobilitat de Cures

La sessió va continuar amb l’exposició de dades a càrrec de Núria Pérez Sans, de l’Institut Metròpoli, que va presentar resultats de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF 2024). Les dades mostren que el 70% dels desplaçaments són personals i una part significativa està directament vinculada a les cures. A més, es va subratllar que les dones realitzen més desplaçaments curts i fan un ús més intensiu del transport públic i la mobilitat activa. Pérez Sans va recalcar la necessitat de visibilitzar aquesta realitat en la planificació urbana.

Debat obert i Propostes del Sector

El debat posterior va recollir diverses propostes i observacions dels assistents:

• Accessibilitat i Mobilitat a Peu: Gina Montesinos (PTP) va insistir que l’accessibilitat està estretament lligada a les cures i que caminar és la base de tota mobilitat.
• Recollida de Dades: Es va plantejar la necessitat d’aprofundir en el seguiment seqüencial de la mobilitat de cures, i es van demanar dades desagregades per barris per avaluar l’impacte d’actuacions com les superilles.
• Reptes Específics: Es van abordar temes com la manca d’homogeneïtat normativa en l’ús de cadires infantils al taxi, la problemàtica de l’aparcament prop de centres de salut, les dificultats a les ‘zones petó i adéu’ en centres escolars, i la importància d’incloure la cura de la gent gran i la distribució urbana de mercaderies (DUM) en l’anàlisi de la mobilitat.
• Col·laboració: Marta Casar (BACC) va proposar sessions conjuntes amb el grup de mobilitat escolar, donada la vinculació dels camins escolars amb les cures. Gemma Pando (Ajuntament de Barcelona) va confirmar que el grup de mobilitat escolar ja està actiu.

   

Properes Passes

Com a conclusió, es va anunciar que la propera sessió del grup se centrarà en la mobilitat sanitària. L’Ajuntament es va comprometre a compartir les presentacions i les dades definitives de l’EMEF 2024 quan estiguin disponibles, i es va destacar la importància de continuar el treball transversal per a construir una ciutat cuidadora i equitativa.